La princesa passa el temps
amb les mentides dels estels.
La princesa veu els cucs
del càdaver de l'amor.
La princesa amb la respiració
desitja les olors de les flors.
La princesa amb el bes
vol curar les ferides dels hiverns.
Les bruixes d'abril
li prometen l'univers.
La princesa a l'habitació,
amb llàgrimes de sang,
aclama resurrecció.
Els ocells sense gàbia
deixen unes roses a la princesa,
regal de la primavera.
La princesa amb les ungles
arranca del melic la mentida
que entra per la porta de casa.
Passen les estacions,
l'estiu la saluda,
la princesa està engabiada
en una gàbia sense porta.
......................................
(Esporgar i rebrotar, a partir d'un text de Júlia Zabala)
(Model de la foto: Jehxa
Fotografa: Jo mateixa)
2 comentaris:
La Princesa se encuentra perdida
en la ansiedad de silencio
de origen desconocido.
La princesa parece insensata
el amor no es sino
rosa que destroza.
La princesa huye entre hielo
fluye con la niebla
y duerme bajo nieve
ahora el coment, que me habias inspirado ^^
No se lo que estaras pensando es ese momento pero en bastantes(!!!)puntos mencionados
falta un castillo en el cual encierran a la princesa, contemplando nieve espera se rescate =D
nunca pensaria que te basarias en "la princesa" a que o quien se refiere metaforicamente?
por cierto, gracias por hacer publicidad de mi foto xD
Istchy
Publica un comentari a l'entrada