Les úniques paraules tendres
que valen són l'ombra melancòlica d'un somni, i,
ja te les he escrites amb una ploma caiguda del cel.
I no vull enterbolir-me els ulls preguntant-me per tu,
mirant imatges no desitjades, de records llunyans,
ni ensopegar amb ombres que venen del passat i
que jo no he triades, que la vida les ha creat.
Les úniques paraules senzilles
que valen són el somriure melancòlic d'un somni, i,
només per tu les he dites...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada