El mar,
el vent bufa i ho remou tot.
El vent,
permet que canti un arbre,
permet que el sol somrigui.
Al bosc una petita festa ens sorpren,
a prop del llac els animals corren,
els animals mengen, parlen i ballen.
Tot suau, sencill i tendre com la vida mateixa,
com el silenci que permet escoltar-te.
I la festa s'anima i els ocells volen
Volen i recorren tot el cel
Volen tant alt que podrien arribar als estels,
podrien arribar a la lluna
Lluny, molt lluny, més enllà...
La foguera continua encesa a prop del llac,
uns encara parlen entre ells i miren amunt
es deixen portar pel vent que els acarona,
ja no poden més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
La presentació del blog, amb la inclusió de les músiques, em pareix senzillament magnífica. Segueix així i cerca l'excel·lència. Ja aniràs depurant els versos. I d'imatges, segur que en trobes més.
Publica un comentari a l'entrada