Recorrent les velles runes dels pensaments,
topes de cara amb la imatge de la incertesa,
de la indefinició del temps i de la identitat.
Però tant sols és un vell record,
guardat al bagul,
un bagul on les coses es desbaraten.
Sembla caòtic caminar per aquests espais,
espais en transició, en moviment.
I, qui sap,
has de deixar que et toqui emocionalment,
no ets cap màquina sense sentiments.
Reps la sensació d'una cosa que no està fixada,
i que es barreja amb els records caòtics,
és un caos que té colors molt vius,
on no hi ha temor de ser, o de deixar de ser,
ni són retrats d'espais desolats aquests,
però hi ha un espai que està a punt de cremar-se, si!
Són canvis de fase!
No són canvis cap a la mort...!!
Hi ha música, hi ha poesia, hi ha pintura!
La pintura és poesia,
i la poesia és música.
El bagul està tancat,
un fortissimo ha marcat el punt d'extasi final
.....
(Extret de l'entrevista a Eduard Resbier, pintor, "La pintura és poesia i no és pot entendre des de la raó" del diari Avui del 14-2-2009)(Fotografia feta per mi)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada