Una mirada perduda,
sempre aquells ulls secrets,
miraves el cel amb ansia,
desitjaves alçar el vol.
Revius com cosa antiga,
després dels cops que t'han donat.
Un cop intentaren tallar-te les ales,
per impedir-te volar.
Sempre haurem de combatre
per mantindre l'espurna als ulls
que senyala una esperança viva
frec a frec de la mort.
T'atraparen un dels dies,
dormies a prop del mar.
Tu ja no ets. Els braços és en va que s'agiten.
Ja no tocaràs el cel,
ja no aixecaràs el vol.
...........
(Fotografia feta per mi)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada