Avall,
caient en l'abisme
va aquell somris
que a la nir reclames
i amb un sospir...
Cau en l'abisme
l'últim vers
que avui escric
on tothom hi és.
17 de gen. 2010
4 de gen. 2010
Un bes...
La conversa arriba a un d'aquests punts de siilenci on es guarden les paraules pronunciades i es busquen d'altres per obrir camí a una nova serie de frases relacionades entre elles que surten disparades de diverses boques.
Deixo anar aquell so que per vici m'acompanya: "Miau". I és amb aquest aire de gateta carinyosa que els meus braços l'encerclen i els llavis s'apropen amb ritme lent, pausat, cap a la fina pell de la seva galta.
Queda imprés en aquell racó el bes, suau i càlid, tot i el fred del carrer; dolç i tendre, com un simbol de gratitud per que sap què; alegre, per la il·lusió de la trobada; acompanyat de certa picardia, i amb aquell regust nostàlgic que segueix el gest. Els llavis que es separen, i les mirades que topen l'una front l'altra.
Una mirada que guarda timidessa, però que té tant per dir que esclata. L'altra amb una mica de sorpresa pel desitjat i, tot i així, inesperat gest, per aquell senzill i estimat bes.
_______________________________________________________________________
Breu improvització escrita a partir de la proposició d'un repte: la descripció d'un bes.
Deixo anar aquell so que per vici m'acompanya: "Miau". I és amb aquest aire de gateta carinyosa que els meus braços l'encerclen i els llavis s'apropen amb ritme lent, pausat, cap a la fina pell de la seva galta.
Queda imprés en aquell racó el bes, suau i càlid, tot i el fred del carrer; dolç i tendre, com un simbol de gratitud per que sap què; alegre, per la il·lusió de la trobada; acompanyat de certa picardia, i amb aquell regust nostàlgic que segueix el gest. Els llavis que es separen, i les mirades que topen l'una front l'altra.
Una mirada que guarda timidessa, però que té tant per dir que esclata. L'altra amb una mica de sorpresa pel desitjat i, tot i així, inesperat gest, per aquell senzill i estimat bes.
_______________________________________________________________________
Breu improvització escrita a partir de la proposició d'un repte: la descripció d'un bes.
27 de des. 2009
26-12-2009
Mirades desplaçades
Esperant somriures tràgics,
Escapar d’una tragicomèdia,
No ésser més que personatges.
Ara trobo el plaer,
La nostàlgia d’estimar,
De deixar-se estimar.
Els grans d’arena
S’escolen entre els dits
Fins i tendres,
Lleugers i efímers.
He recordat aquell so,
L’antiga melodia,
La banda sonora
D’aquella oblidada vida.
Un saxo s’esgarra,
deixa anar les notes,
el miolar agònic
d’un gat que a la teulada
es mira la lluent lluna.
Esperant somriures tràgics,
Escapar d’una tragicomèdia,
No ésser més que personatges.
Ara trobo el plaer,
La nostàlgia d’estimar,
De deixar-se estimar.
Els grans d’arena
S’escolen entre els dits
Fins i tendres,
Lleugers i efímers.
He recordat aquell so,
L’antiga melodia,
La banda sonora
D’aquella oblidada vida.
Un saxo s’esgarra,
deixa anar les notes,
el miolar agònic
d’un gat que a la teulada
es mira la lluent lluna.
29 de nov. 2009
Cos Mortal
Potser ara surts d'aquí, i t'apropres pel darrere, per fer-me cosquerelles...Encara em costa creure-ho,
Ell, elles, ella...
Promessa Complida.
18 de nov. 2009
UNA ROSA PER TOTHOM
És fogosa i misteriosa,
danyina i dolça.
Olora com una deessa,
dansa i n’és experta.
En sap de passions,
també de dolors,
coneix el sol
i ho sap la lluna.
La trobo aquí,
i potser allà,
apareix en tot moment
em recorda tant...
Ella es per tu,
per mi,
per tothom,
és un colom blanc
que ens il·lustra sentiments.
Ella es per ell,
per tu,
per tothom,
diu molt i poc
del que amagues al cor.
És màgica i sensual,
forta i dèbil,
delicada, fràgil...
És com tu,
és com jo,
com tothom.
És per tu,
per mi...
Una rosa per tothom.
danyina i dolça.
Olora com una deessa,
dansa i n’és experta.
En sap de passions,
també de dolors,
coneix el sol
i ho sap la lluna.
La trobo aquí,
i potser allà,
apareix en tot moment
em recorda tant...
Ella es per tu,
per mi,
per tothom,
és un colom blanc
que ens il·lustra sentiments.
Ella es per ell,
per tu,
per tothom,
diu molt i poc
del que amagues al cor.
És màgica i sensual,
forta i dèbil,
delicada, fràgil...
És com tu,
és com jo,
com tothom.
És per tu,
per mi...
Una rosa per tothom.
3 de nov. 2009
El Clarinetista
Raó de ser,
I de no ser,
Cal ésser un mot més?
Amablement recordo
Raons per ser,
De no ser res,
O de, tan sols, ésser una vida més.
Viure amb la nostàlgia
I amagats en els records,
D’existència com a crida
A l’aire d’un sol cop,
La terra on ens estem.
Mirant per tot arreu
Anhelant la llunyana trobada
Refent amb els somriures
Imatges del passat
Només els cal imaginar...
-----
En homenatge al meu professor de clarinet, que passat el temps sempre apareix per sorpresa en qualsevol racó de la vida...^^
I de no ser,
Cal ésser un mot més?
Amablement recordo
Raons per ser,
De no ser res,
O de, tan sols, ésser una vida més.
Viure amb la nostàlgia
I amagats en els records,
D’existència com a crida
A l’aire d’un sol cop,
La terra on ens estem.
Mirant per tot arreu
Anhelant la llunyana trobada
Refent amb els somriures
Imatges del passat
Només els cal imaginar...
-----
En homenatge al meu professor de clarinet, que passat el temps sempre apareix per sorpresa en qualsevol racó de la vida...^^
6 de jul. 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)