Com una espina clavada al cor
així ets, Estellés.
Una espina que sempre tindré
i que no em vull treure
mai la trauré.
Una espina en el record
inserida a l'inesborrable racó
en mig just de la meva ànima,
així ets, Estellés.
I si en decaic amb la paraula
tu feroçment hi retornes
vers a vers.
Com una espina clavada al cor,
l'espina d'aquella rosa,
la que em fa extraure gota a gota
tota la sang que el cor bombeja.
Com una espina guardada al cor,
una espina que no vull treure
l'espina que mai em trauré
així hi ets en mi, Estellés.
http://www.teatremicalet.com/temp0910/ulleresindex.html
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Com a lector del teu blog, voldria saber més detalls de la teua visió de l'obra del Teatre Micalet, Poseu-me les ulles. Què és el que t'ha arribat més? Per què parles de la imatge de l'espina?
Perquè, no em diràs, quina coincidència que ens hi trobàrem!
La poesia d'Estellés ens uneix, com una pàtria.
àlex
Publica un comentari a l'entrada