El Clarinetista

Raó de ser,
I de no ser,
Cal ésser un mot més?
Amablement recordo
Raons per ser,
De no ser res,
O de, tan sols, ésser una vida més.

Viure amb la nostàlgia
I amagats en els records,
D’existència com a crida
A l’aire d’un sol cop,
La terra on ens estem.

Mirant per tot arreu
Anhelant la llunyana trobada
Refent amb els somriures
Imatges del passat
Només els cal imaginar...





-----
En homenatge al meu professor de clarinet, que passat el temps sempre apareix per sorpresa en qualsevol racó de la vida...^^