A Vicent Andrés Estellés

He intentat inspirar-me en els teus versos,
Per escriure’n d’altres propis, més íntims.
Llegeixo una paraula rere altra,
Intentant que aquestes es gravin a dins,
Deixant una llarga i eterna empremta,
Fruit dels teus records,
De vivències passades,
De cicatrius mal curades.
Intento escriure noves paraules,
Buscant una ploma antiga
Amb la punta sucada en tinta.
Intento cercar les raons,
Que m’apropen amb constància als antics records,
El teu nom escrit a una paret escolar
Junt al teu rostre pintat
Les veus dels mestres que et reciten,
Dels que m’ensenyen a sentir-te.
¿Qui sap? Potser açò no és res,
Potser açò és un mitjà de transport,
Per buscar noves formes d’expressió.
Potser açò és un mitjà de transport,
Per arribar qui sap on.




Bella és la vida, un entre tants.
Sempre et recordaré, un entre tants.

---------------------------------------

Avui m'haguera agradat deixar-ho a la teva tomba, junt a una rosa que portava a la bosa, però no ha pogut ser.

Potser, d'aquí uns dies, abraçada a la nostalgia, decideixi anar allà i deixar-te el text, i la rosa eterna, que et pugui fer desapareixer la tristor de la mirada.