Els miracles potser no es preveuen,
Però això no vol dir que no puguin ésser reals.
Els miracles existeixen,
I existeixen a dins nostre,
A cada gest,
A cada somriure,
Fins i tot, m’atreviria a dir, a cada mirada.
Però això no vol dir que no puguin ésser reals.
Els miracles existeixen,
I existeixen a dins nostre,
A cada gest,
A cada somriure,
Fins i tot, m’atreviria a dir, a cada mirada.
... ... ... ... ... ... ... ... ... ...
S’ha produït un gran aldarull aquesta nit,
Un aldarull de sentiments,
Sentiments que es volen,
Que es pretén explicar amb paraules,
Però què és qui les recita,
Però què és qui les escolta,
Però què és qui les llegeix,
Qui realment pot posar-se a la pell d’aquell autor,
Imaginar que hi sentia quan les paraules es perdien al pensament i les trobava aquella tinta que les reproduïa al paper.
Els sentiments van més enllà de les paraules,
I les paraules tan sols són un lleu reflex del que se sent.
Potser només així podem espantar dimonis o cridar la festa,
O, per què no, crear imatges als cors deixant-hi l’empremta de qui viu, de què es viu, de com es viu.
Un aldarull de sentiments,
Sentiments que es volen,
Que es pretén explicar amb paraules,
Però què és qui les recita,
Però què és qui les escolta,
Però què és qui les llegeix,
Qui realment pot posar-se a la pell d’aquell autor,
Imaginar que hi sentia quan les paraules es perdien al pensament i les trobava aquella tinta que les reproduïa al paper.
Els sentiments van més enllà de les paraules,
I les paraules tan sols són un lleu reflex del que se sent.
Potser només així podem espantar dimonis o cridar la festa,
O, per què no, crear imatges als cors deixant-hi l’empremta de qui viu, de què es viu, de com es viu.
... ... ... ... ... ... ...
(escrit només arribar a casa després de veure l'obra de Coral Romput interpretada al teatre Tívoli de Burjassot)
1 comentari:
Neus, encara que amb retard, m'ha agradat moltíssim llegir-te el post.
L'aldarull de sentiments que vas copsar va ser compartit per tota la bona gent que tinguérem la sort de participar de la nit màgica de Burjassot. Crec que a tots ens rondaven per l'ànima sensacions i sentiments intensos. És la màgia de la paraula. Tots ens sentíem part d'alguna cosa que ens feia més purs i millors.
Per cert, qui et va signar l'entrada? On i quan està presa la imatge?
Publica un comentari a l'entrada