Gota a gota s'escolta com l'aigua cau tub avall,
l'aixeta mal tancada, la deixa rescolar.
I allà va l'aigua, calmada i senzilla,
allunyant-se més enllà.
I veient l'aigua perdres,
em pregunto quant tornarà.
"Mai, ja se n'ha anat".
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
una expresion en chino dice, agua vertido, dificil de recoger.
Tambien se ha relacionado mucho su paso con el del tiempo, que no vuelve
Quina és aquesta ciutat envoltada d'aigües?
Pense en l'Onyar al seu pas per Girona, la nostra estimada ciutat josafatiana. Però sembla una ciutat centreeuropea. Suïssa. Alemanya, potser.
Em venen al cap els escenaris de Mercè Rodoreda, tan marcats per la presència de l'aigua. El Sena. El llac Leman.
Les dones d'aigua de les llegendes. Les nostres encantades. Presències màgiques femenines.
Aigua vessada difícil d'arreplegar. Sí. Anem amb compte i tinguem cura d'ella. És la nostra vida.
Publica un comentari a l'entrada